XARXA MODULAR
S’anomena mòdul a l’element, el qua,l al ser repetit, genera noves figures o supermòduls.
Les xarxes modulars són les estructures creades per la repetció d'un mòdul que es fan servir en el disseny per ordenar les formes.
El còmic és una història que s'explica mitjançant textos i dibuixos que es complementen i formen vinyetes.
El que els personatges diuen o pensen apareix dins de bafarades o fumets.
També hi podem trobar onomatopeies, línies que indiquen moviment i símbols que representen estats d'ànim: un cor representa enamorament; un puny tancat, ràbia...
- CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT-
A l'aula treballem amb diferents funcions i finalitats que poden tenir les imatges. En publicitat, es treballa fonamentalment amb imatges exhortatives (aquelles que busquen poder convercèr-nos d'alguna cosa .
La publicitat pot aprofitar-se o inspirar-se en el món de l'art i en els seus artistes.
Aqui podeu veure alguns exemples.
En aquest enllaç podem veure més exemples
El món musical també necessita publicitar-se.
Observa en el següent enllaç les múltiples referències a la història de l’art que una cantant com ara Rosalia fa en el seu treball per a publicitar el seu disc.
-CLICA A LA IMATGE PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT-
EXEMPLES:
Aquí podem trobar les activitats que realizarem a classe.
Com dibuixar una perspectiva
ANÀLISIS DENOTATIU I CONNOTATIU.
Quan analitzem una imatge ho podem fer de dues maneres:
Anàlisi denotatiu:
Es descriu tot allò que veiem. És una anàlisi formal.
Descriu amb gran detall els personatges i els elements que apareixen a la imatge, les escenes , el vestuari, la manera en com actuen,...
Anàlisi connotatiu:
Es descriu tot allò que expressa la imatge. Què ens vol dir.
Hem de de tenir en compte les emocions, les sensacions i els valors representats a la imatge
Estem fent una lectura subjectiva de tot allò que ens ve al cap en el moment que veiem la imatge.
Podem veure en aquest exemple com es pot fer l'anàlisi d'una imatge.
Denotatiu
En primer lloc, aquesta imatge té un formato horitzontal i rectangular, utilitza el blanc i negre amb un to suau, que fa que la foto no la puguem veure del tot clara, això ho veiem pel fons borrós. A mà dreta, en primer pla i de perfil, podem observar una jove subjectant una flor petit a l’alçada del la seva cara davant d’un munt de gent amb uniforme i armada (situats a l’esquerra de la foto), dels quals, un d’ells sosté una arma a pocs centímetres d’ella.
Connotatiu.
La noia representa la pau, l’esperança. Es mostra calmada, serena, sense por. Això representa una lluita pacifista i una oposició, intentant mostra que mitjançant el diàleg i mostrant confiança es pot arribar a estar d’acord i buscar una solució. No calen guerres.
FES CLIC AQUÍ PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT
Per a conèixer la veritable història de la fotografia de Kevin Carter, clica al següent enllaç:https://www.ara.cat/opinio/pulsio-kevin-carter_129_4995368.html
SIMETRIA AXIAL
La simetria axial, en geometria, és una transformació respecte d'un eix de simetría.
SIMETRIA RADIAL
La figura és simètrica en relació a un punt central.
EN AQUEST ENLLAÇ PODEU ACCEDIR A L'ACTIVITAT.
Com crear la simetria axial i radial a partir d'un tall de paper.
També podeu veure com fer simetries amb el compás
Dibuix d'Edgard Degas on hi adaptarem la simetria radial com a tutú.
Exemples de treballs fets:
Treballem la línia i el clar obscur a partir de la tècnica del zentangle
-CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT-
ZENTANGLE
El Zentangle és una tècnica artística creada en Estats Units per Maria Thomas i Rick Roberts. Els dibuixos fets a partir d'aquesta tècnica són molt amplis i globals. Per això es diu que no cal saber dibuixar, ja que consisteix en traçar patrons repetits i estructurats que acaben formant belles imatges abstractes. Tots els patrons estan basats en signes molt bàsics. Forma part també d'una branca terapèutica com és la meditació. Prové de les paraules Zen (meditació) i tangle (traç, gargot.
CLAROBSCUR
El clarobscur (en italià, chiaroscuro) és una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra. Mitjançant l'ús de contrasts acusats entre els volums il·luminats i els volums enfosquits, s'aconsegueix destacar d'una manera més efectiva alguns elements d'un quadre.
