D'ART I ARTISTES

LA COMUNICACIÓ VISUAL

La comunicació visual és un procés de transmissió d’informació a través del sentit de la vista.

-CLICA A LA IMATGE PER ACCEDIR A L 'ACTIVITAT-

Tipus de signes en la comunicació visual

Els signes utilitzats en la comunicació visual es poden classificar en tres grups segons quina sigui la relació entre el significant (la forma que veiem) i el significat (el missatge transmès)

En les icones hi ha una relació de semblança entre el significant i el significat. És a dir, allò que veiem té una certa semblança (ja sigui gran o petita) amb el que ens vol transmetre com a missatge. A l’exemple veiem el dibuix figuratiu d’un gat.

En el senyals o indicis el significant és la conseqüència del significat, és a dir és produït directament pel significat. Allò que veiem ens dóna una pista del missatge que n’hem d’extraure. A l’exemple veiem una massa molt gran de fum i per tant deduïm que hi ha foc. La imatge del fum (significant) ens transmet el missatge del foc (significat)

En el símbol no hi una relació de semblança entre el significant i el significat. Hem d’aprendre quin és el seu significat, no hi ha la possibilitat de deduir-lo a través d’allò que veiem. A l’exemple veiem un semàfor, on hi ha un codi de colors que tenen els següents missatges: vermell=aturar-se; taronja=precaució; verd=endavant. La relació entre aquests colors i el seu significat és arbitrària, és a dir no té un motiu evident.

IMATGE I SO

Posem so a una imatge (una tira de còmic).

Pots veure un exemple en aquest vídeo.

Tira còmic: Le petits riens de Lewis Trondheim

EXEMPLES de treballs.

EN AQUEST ENLLAÇ PODEU ACCEDIR AL BANC DE SONS DE L'XTEC

- CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT -

PUBLICITAT I STOPMOTION

Exemples d'anuncis fets amb la tècnica de l'stopmotion.

PER SANT JORDI. HOMENATGE A LES "SINSOMBRERO"

Les Sinsombrero, són dones artistes i escriptores del primer terç del segle XX que van conviure amb la Generación del 27, un dels grups artístics i literaris més influents de la cultura espanyola.

Parlem de la primera generació de dones que va entrar sense complexos en el món artístic. Dones transgressores, valentes i lluitadores que van reivindicar un paper intel·lectual en una societat on solament tenien rellevància els homes.

Dones amb un gran talent, que van compartir amistat entre elles, reflexions i també vivències, i que van influir de forma decisiva en l’art i el pensament espanyol i, en alguns casos, degut a la seva producció a l’exili, en els estils i gèneres de creadors i artistes internacionals.

La Guerra Civil espanyola va significar la fi d’aquesta generació de dones i la seva condemna a l’oblit. Amb la tornada de la democràcia, els noms dels seus companys homes van ser recuperats i lloats, però en el cas d’elles van quedar en silenci, van perdre el lloc que mereixien dins del relat oficial de la Generació del 27 i, en conseqüència, de la història de la literatura i de la cultura espanyola.

El nom respon al gest de treure’s el barret en public que van protagonitzar Maruja Mallo , Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Porta del Sol. "Ens van apedregar cridant-nos de tot", relata la mateixa Mallo en uns enregistraments després de tornar de l'exili.