Les joguines òptiques van ser inicialment descobriments científics i després es convertiren en jocs familiars.
Descobrim el taumàtrop, el primer aparell, inventat a Gran Bretanya l’any 1825,
que permetia donar moviment a imatges estàtiques.
És una joguina òptica que ens permet generar sensació d’unitat de dues imatges.
Fent un moviment circular ràpid d’aquestes imatges, el nostre cervell no té
temps per separar-les i les converteix en una de sola.
Com funciona?
Tot i que es pot trobar en múltiples formats, normalment el trobem en forma de
disc amb una imatge en cadascuna de les seves cares. En els seus extrems es
posen dues cordes que permeten girar ràpidament el disc, generant en l’espectador la il·lusió òptica de que les dues imatges estan juntes.
Per tal de generar aquesta sensació les imatges del disc han de ser diferents i
complementàries, és a dir, que unes no se sobreposin a les altres sinó que en
conjunt facin una impressió d’unitat. Per exemple, un ocell en una cara i una
gàbia en l’altra permetrà que, en fer anar la joguina, veiem l’ocell dins la
gàbia.
-CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT-