SONIA DELAUNAY

  

Podeu accedir a la pàgina web Historias de Ana on trobareu informació sobre l'artista.

 

-CLICA A LA IMATGE PER ACCEDIR A L'ENLLAÇ-

XARXES MODULARS

Les xarxes modulars són estructures, generalment geomètriques, que permeten relacionar figures iguals o semblants, anomenades mòduls, en una mateixa superfície.

La condició fonamental que ha de complir l'estructura de tota xarxa modular és cobrir el pla completament sense deixar superfícies buides intermèdies. Les figures geomètriques que tenen aquesta propietat són: el triangle, el quadrat i l'hexàgon.

A partir d'un mòdul en dues dimensions és possible arribar per mitjà de diverses transformacions a mòduls que suggereixen tridimensionalitat. 

TRANSFORMACIONS DEL MÒDUL

L’artista M.C. Escher, creador incansable de figures i obres on el mòdul és el  protagonista, dibuixa  figures i éssers impossibles on aplica el disseny modular, les transformacions geomètriques o les simetries.

Mira aquest enllaç per a veure un curt inspirat en les xarxes modulars

 

A partir d'un mòdul en dues dimensions és possible arribar per mitjà de diverses transformacions a mòduls que suggereixen tridimensionalitat. En el següent vídeo els mòduls que comencen amb una estructura bidimensional es transformen en estructures tridimensionals. També podem veure el recurs de la transformació començant amb formes geomètriques i acabant amb formes orgàniques.

 

Imatges dels dibuixos realitzats per Escher en visitar l’Alhambra de Granada.

http://anablesa.weebly.com/uploads/3/5/9/6/3596708/alhambra_escher.pdf 

En aquest enllaç podem veure quins passos podem seguir per a construir un volum en perspectiva.

RECTES TANGENTS A UNA EL.LIPSE

 RECTA TANGENT A UNA EL.LIPSE DES D'UN PUNT EXTERIOR.

 

 

RECTA TANGENT A UNA EL.LIPSE PER UN PUNT DONAT A LA CORBA.

 

MAX BILL. DE LA BAUHAUS AL DISSENY INDUSTRIAL

Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.

Fou alumne del Bauhaus de Dessau. El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París. Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm (1951-57), veritable continuadora del vell Bauhaus. Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica. La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai. És autor de diversos texts teòrics (Moderne Schweizer Architektur, ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950; Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc).

 

L'any 2015 es va fer una gran retrospectiva a la fundació Juan March a Madrid