Maurits Cornelis Escher (Ljouwert, 1898 – Laren, 1972) va ser un dibuixant i artista neerlandès conegut per les seves figures modulars evocadores i els seus dibuixos de perspectives impossibles.
Laperspectivaés sens dubte un dels recursos més importants que fan tan interessants els seus gravats i dibuixos. Sovint utilitza jocs visuals per a superposar simultàniament diversos punts de vista d’un sol objecte o espai, normalment geomètric. Aquesta transgressió o combinació de les normes de representació exigeix un gran control dels plans de projecció i un coneixement de l’òptica per a generar aquestes perspectives impossibles. Així, amb referències a poliedres i dimensions geomètriques contraposades, amb jocs de percepció propis d’il·lusionista, Escher treballava la perspectiva com a mitjà per a jugar amb certs conceptes.
Els jocs òptics i enganys perceptius que realitzava en el pla del paper fan que el seu dibuix esdevingui en certa manera una poesia visual. La seva obra tendeix a crear una confrontació o dicotomia entre conceptes com el dia i la nit, el mar i el cel, la simetria de la composició o la confusió entre oposats com baixar i pujar, caure o ascendir. En les seves xarxes modulars sovint un animal es transforma en un altre, o s’encaixa en el seu buit, en el negatiu de la seva forma. El seu imaginari també remet a un circuït infinit, a un cercle d’etern retorn o moviment perpetu. Aquestes imatges poètiques ens parlen d’una idea molt pròpia del seu temps: la relativitat tant de la percepció com del sentit de les coses. Tot el que puja baixa, o potser puja i baixa simultàniament, perquè tot depèn del punt de vista des del qual es mostri.
En els seus dibuixos, l’espai se simula amb variats codis de representació que estableixen diversos nivells de lectura i creen un artifici que ens fa reflexionar sobre el que és real i el que és dibuix. En aquest sentit, Escher construeix l’espai més enllà de la perspectiva, simulant que la creació pren vida en el paper, que els dibuixos de tessel·les esdevenen reals o directament que és la mà dibuixada la que es dibuixa a si mateixa. Aquest gran control tècnic dels codis espacials, tant de les dues com de les tres dimensions, és el que fa que els seus treballs tinguin uns acabats gairebé matemàtics, i dona veracitat a l’engany.
En el següent vídeo els mòduls que comencen amb una estructura bidimensional es transformen en estructures tridimensionals. També podem veure el recurs de la transformació començant amb formes geomètriques i acabant amb formes orgàniques.
Escena de la pel·lícula Dentro del laberinto dirigida per Jim Henson en 1996 on apareix el laberint creat per Escher (Relativitat).
Imatges dels dibuixos realitzats per Escher en visitar l’Alhambra de Granada.
La
iconicitat d'una imatge és el grau de semblança que aquesta guarda amb
l'objecte representat. És a dir, la relació d'aparences entre la pròpia
imatge i el seu referent.
REALISTES: tracten de representar fidelment la realitat (una fotografia)
FIGURATIVES tenen alguna similitud amb la realitat.
ABSTRACTES : s'allunya de la realitat.
Per a treballar la iconicitat de les imatges, realitzarem aquesta activitat.
Les figures impossibles són aquelles que poden ser dibuixades però que en realitat no es poden construir.
La representació gràfica (el dibuix, la pintura…) no és la realitat del món físic. La representació gràfica té les seves pròpies lleis, el seu propi llenguatge, la seva pròpia realitat. El món físic també té les seves lleis.
Les xarxes modulars són estructures, generalment geomètriques, que permeten relacionar figures iguals o semblants, anomenades mòduls, en una mateixa superfície.
La condició fonamental que ha de complir l'estructura de tota xarxa modular és cobrir el pla completament sense deixar superfícies buides intermèdies. Les figures geomètriques que tenen aquesta propietat són: el triangle, el quadrat i l'hexàgon.
A partir d'un mòdul en dues dimensions és possible arribar per mitjà de diverses transformacions a mòduls que suggereixen tridimensionalitat.
TRANSFORMACIONS DEL MÒDUL
L’artista M.C. Escher, creador incansable de figures i obres on el mòdul és el protagonista, dibuixa figures i éssers impossibles on aplica el disseny modular, les transformacions geomètriques o les simetries.
Mira aquest enllaç per a veure un curt inspirat en les xarxes modulars
A partir d'un mòdul en dues dimensions és possible arribar per mitjà de diverses transformacions a mòduls que suggereixen tridimensionalitat. En el següent vídeo els mòduls que comencen amb una estructura bidimensional es transformen en estructures tridimensionals. També podem veure el recurs de la transformació començant amb formes geomètriques i acabant amb formes orgàniques.
Imatges dels dibuixos realitzats per Escher en visitar l’Alhambra de Granada.
Stencilcreator
és una de les millors opcions per a convertir fotos online a
plantilles. Genera diferents opcions de sortida en un sol clic. A la
vegada, es poden fer altres modificacions com establir el nombre de
capes per a la plantilla de sortida, el nivell de suavitat, ajustar el
contrast, afegir filtres digitals, to, saturació,etc.
Un
cop haguem fet els canvis, podrem actualitzar la imatge d’entrada per a
visualitzar la vista prèvia de la plantilla i veure com queda al final.
A més, també tenim la possibilitat de clicar en un botó i comparar
ambdós fitxers.
Aquesta
és una aplicació senzilla a la vegada que útil per a convertir fotos en
plantilles i posteriorment plasma-les en altres superfícies. Ens permet
carregar imatges en format JPG o PNG, per a després provar les
diferents opcions disponibles per a convertir la foto en patrons en
blanc i negre. A més, hi ha funcions per ajustar la relació de
contrast,… canvis que es van produint en temps real a mesura que els
anem fent.
Keith Haring, va revolucionar l'escena artistica dels anys 80 a Nova York, començant, sense saber-ho, l'art urbà, amb una proposta trencadora i propera a l'estètica del graffiti.
Keith Haring pintant al metro de N.Y
L'artista va fer el seu primer gran mural públic el 1982 a la Houston
Street de Nova York. Des de llavors i fins que va morir, set anys més
tard, va realitzar murals en diverses ciutats com Berlín, París, Pisa o
Barcelona. Amb un estil figuratiu en el qual destaquen els traços amples
i negres per remarcar les figures, els seus murals concentren les
icones habituals de l’artista: els nens, la vida, el sexe, la mort i, en
els darrers anys, la lluita contra la sida.
Keith Haring a Barcelona. Tots junts podem parar la Sida, 1989
En aquest enllaç podem veure quins passos podem seguir per a construir un volum en perspectiva.
